Món Catux: El món dels membres de Catux

Creo que nunca me había encontrado con este mensaje de Jazztel al buscar una web inexistente...

Igual que els últims anys, el cap de setmana vinent vaig al Fosdem. Així que si algú passa per allà ens podem veure les cares.

Algun altre cop ja ho he comentat, veure l’entrada del 2009, 2008, 2006.

Per més informació llegiu sobretot la del 2006. De fet amb els anys no ha canviat gaire, fet que m’agrada!

Aquest any el turisme serà a Anvers. També venen amics de Catux!

Comprat al Mark&Spencer fa unes setmanes, s’assembla molt al Tux (vaja, quasi que és un Tux!).

Afortunadamente, aún no ha encontrado nadie la manera de digitalizar los sentimientos y las emociones.

Diria que aproximadament des del juliol, a un dels supermercats que vaig més (és un Tesco) hi ha caixes automàtiques. L’invent és simple, i a Estònia també en tenen (crec que a Catalunya també però no sé on): vas amb les teves compres i enlloc que el caixer les passi per un escànner ho passes tu mateix. Al començament solien tenir una persona allà ajudant per diverses caixes automàtiques, ara és un de la caixa manual que ajuda.

El tema té els seus problemes: si es compra alcohol han de verificar l’edat. Per tant sona un avisador perquè vinguin a mirar la cara/demanar un carnet amb l’edat. Si marques l’opció «he fet servir bosses meves» a vegades també es verifica, almenys alguns supermercats.

A més a més quan es passa un element per l’escànner cal (és necessari) deixar-ho a la bossa, perquè hi ha una balança i si no el deixes a lloc no pots passar el següent element, ja que no accepta el següent. El primer cop (i segon) em va embolicar, ho posava directament a la meva bossa que no estava al lloc de les bosses.

Un cop fet els dos primers cops sol funcionar bé. Però m’agrada especialment el cas que passa sovint: una cua força llarga (7 o 8 persones), cua única per qualsevol caixa manual o automàtica. Un caixer automàtic disponible. Només 2 caixes obertes, és a dir, uns minuts d’espera. I dir en veu alta «algú vol fer servir l’automàtic?» típicament ningú vol (sinó ja hi serien… a no ser que es despistin) i pots saltar la cua ràpidament.

Per cert, la idea és que el client faci més feina. Igual que les companyies aèries (p. ex. British Airways) fan que agafis la tarja d’embarc de la màquina i després deixis les maletes, o les agències de viatges per Internet que un fa la feina de buscar i demés. A priori no em sembla malament, sobretot si tinc avantatges com millor preu, més rapidesa, etc. Ah! I espero que llocs de treball no s’en perdis gaires, ja que les caixes aquestes també s’han de programar, mantenir, actualitzar, etc.

No gràcies, no m'agrada prendre substàncies addictives :). Bé, en realitat és que no m'agrada el gust del cafè, però m'ha semblat una bona manera de començar el post XD.

Una tassa de cafè de bon matí

Crec que la gent pren cafè per dos motius principals:

• Per que els hi agrada, o sigui, per plaer.
• Per que el "necessiten" (això diuen).

Aquest segon grup de gent em fa molt riure. Afirmen que el cafè els desperta, i gràcies a ell treballen millor (sobretot al matí). Jo soc de l'opinió que això és fals. El cafè no els permet treballar millor, el que passa és que quan deixen de prendre'l pateixen síndrome d'abstinència (degut a la cafeïna) i treballen pitjor.

Ser que potser no té gaire fiabilitat científica, però avui he vist un documental pel C33 dedicat a com afectava l'alimentació al nostre rendiment. En el cas del cafè, han agafat una parella de locutors de radio, que es lleven molt d'hora cada dia i prenen varies tasses de cafè durant la jornada. Amb tests que m'han recordat als del Brain Training mesuraven la seva capacitat de concentració. A un d'ells, li substituïen el cafè normal per cafè descafeïnat sense notificar-li durant tota la setmana, i els resultats han estat els "esperats": la persona que prenia cafè normal, ha mantingut el ritme. La persona que deixava de prendre cafeïna, durant els primers dies patia una pèrdua de rendiment (a part de mal de cap i algun altre símptoma), però després d'una setmana recuperava el mateix nivell o fins i tot el superava lleument. La primera conclusió és que després d'una setmana superava el síndrome d'abstinència i ja no necessitava el cafè per treballar, com afirmava abans que li passava. Curiosament, la persona que prenia cafè normal patia cert efecte placebo, i també deia que es trobava pitjor (tot i que els tests van demostrar que rendia igual XD).

No tinc res en contra dels que prenen cafè de forma ocasional, per gust, i fins i tot estic segur que un petit "xute" de cafè augmentar la capacitat de fer alguna tasca (al ser un estimulant). El que vull criticar en aquest post és que pres de forma rutinària i/o en excés pot provocar l'efecte contrari, no augmentant el nostre rendiment respecte el nostre estat "normal", i fent-lo baixar quan no hi tenim accés.

Si algun dia tinc temps, intentaré buscar algun paper al respecte, perquè això no siguin més que opinions.

El 1983 es va fer la pel·lícula Jocs de Guerra. (o a IMDB). L’han fet varis cops per TV3, i quan jo era petit la vaig veure varis cops. Diria que em va influenciar tant que en part vaig dedicar-me a l’informàtica per la pel·lícula!

És una pel·lícula clàssica. Molta gent coneix el Dr. Falken, Joshua, Fem una altra partida d’escacs?, en David Lightman, etc. Vaja, almenys molta gent ho coneix que està al món informàtic.

Em va sorprendre MOLT que fa un mes aproximadament em van dir que n’hi havia una de nova: Wargames: The Dead Code.

La segona part: si la primera em va agradar i per mi és una pel·lícula “especial” doncs la segona em va agradar també. No com la primera, però molt bé! Si no hagués conegut la primera potser la segona hagués estat com una pel·lícula més.

Si no l’heu vist i us agrada la primera us recomano mirar-la.

Per cert, no puc esperar pel 2033 per veure la tercera, espero que la facin! (van a 25 anys per pel·lícula!)

Parlava amb un company de la feina sobre la neu. Ell diu que no li agrada… però el problema no és la neu sinó els problemes associats a la neu a Londres: tot va fatal! Trens, metros, autobusos, etc.
I em va passar aquesta imatge:

Ho he trobat boníssim!

Imatge: m’han passat l’enllaç http://i.imgur.com/PjKft.png , però desconegut la llicència. Si hi ha algun problema ho trec però no és Creative Commons com el blog.

Aquest cap de setmana passat vaig anar al museu «The Royal Air Force Air Defence Radar Museum». Es troba a unes 2 o 3 hores de Londres, aprop de Hoveton, que està aprop de Norwich:

View Larger Map

El museu: una passada. Es necessiten jo diria unes 4 o 5 hores per visitar-lo i escoltar més o menys tot, per part dels guies. Els guies, que són voluntaris, expliquen com, durant la segona guerra mundial, es detectaven els avions que venien de l’est. Com es prenien algunes decisions, les tecnologies utilitzades, problemes, aventures, etc.

Una de les coses més impressionants és la sala de la guerra freda, una sala que estava en funcionament fins el 1993 (fa 4 dies per mi!) on s’estudiaven els moviments d’altres exèrcits. Idèntic idèntic a la sala de la pel·lícula «Jocs de Guerra» (War Games).

Tot amb una atenció exquisita: ens van venir a buscar a l’estació (a un 4 o 5 Km. del lloc) i quan vàrem acabar ens van tornar a l’estació. La visita és guiada (si es vol) i val molt la pena: la primera part s’expliquen 4 sales, amb gent que treballava allà i que ho va viure. Explicant què passava, quan passava, etc. Després, ja més per lliure, a cada zona/sala hi ha algú que també explica coses, normalment gent que hi va treballar.

Gairebé tots són voluntaris, i per això el museu obre força poc: el segon dissabte de cada mes a la temporada baixa. Altres dies queden i fan treballs de millora, restauració, etc.

L’entrada val només 4.5 lliures esterlines i val realment la pena. El bitllet per Norwich si es compra amb pocs temps abans val força diners (30 o 40 lliures) però si es compra amb un mes o dos abans només val 7 o 8 lliures.

(a la foto de dalt, a la «pissarra» hi havia 10 persones al darrera que escrivien al revés, és a dir, amb les lletres girades i de la seva dreta a la seva esquerre. Quan van canviar això per uns monitors (cap al 1980 si recordo bé) doncs tenien un problema: com que no veien algú esborrar coses s’adonaven més tard, normalment uns 30 o 60 segons, que havien canviat coses. I clar, avions del 1980 o 1990 ja van força ràpids perquè 30 segons siguin molt importants!)

Fa anys que faig servir una ADSL per enviar correus electrònics directament al destí (sense passar per cap altre servidor MX). Normalment va bé… amb algunes excepcions. Com que no tinc DNS invers alguns servidors no els hi agrado massa, o la IP de l’ADSL està a alguna llista d’spammers perquè hi han posat tot el rang i surto a dins.

Problemes: des de sempre els mails que envio a Hotmail van a la carpeta d’spam. No em preocupa massa. Algun altre lloc s’em rebutjava el mail però força puntual. Fins que ara fa poc un altre usuari del servidor SMTP no podia enviar mails a un lloc on havia d’enviar-los.

Fa uns mesos vaig fer una ullada a opcions que tenia. Vaig provar el SMTP de Google. Funciona bé, però… reescriu l’adreça origen al de la compta de Google. Així que no serveix si no es vol que els mails vinguin de @gmail.com. Vaig buscar servidor SMTP de lloguer, tot el què vaig trobar era car i limitat. No és que enviï molts emails però ja posats a fer que el servei no sigui tant limitat! També vaig pensar en demanar favors a algun amic amb servidor de veritat…

Fins ahir, que deu ser allò que la gana fa l’intel·ligència. Ahir, davant un altre cop del problema, vaig recordar que tinc varis dominis a Gandi. (http://www.gandi.net). De fet és amb qui vaig comprar el primer domini ara fa 8 anys. Bé doncs, ells donen un Webmail i un servidor SMTP pels dominis. Vaig provar el SMTP amb Thunderbird i funciona per a… qualsevol adreça! (no com Google). Ahir vaig veure que limiten el número de mails, recordo que eren a 5 per minut però no ho he pogut trobar avui.

Un cop provat amb Thunderbird vaig configurar el Postfix del servidor perquè alguns mails a alguns dominis passin per Gandi. I oli amb un llum! els dominis que em rebutjaven ja no ho fan.

Així que si algú té el mateix problema ja ho sap. Ara tinc un problemet amb el SPF del domini, que no tinc clar si es pot solucionar però de moment ningú ha rebutjat mails per això…

Per cert, que Gandi (semblo un venedor avui!) també té dominis .cat. Per 36€, com a molts llocs, però no n’era conscient, pot estar bé per tenir-los tots al mateix lloc.

Este año, por fin, acudí a las Ayudar Jugando. Y me ha dejado muy buen sabor de boca, así que espero poder repetir cada año a partir de ahora. Os voy a contar que son estas jornadas desde mi punto de vista, a ver si alguno se anima a ir.

Las actividades que habias este año eran:

• Ludoteca. Tu llegas, te pillas un juego del montón que tienen en unas mesas, y te pones en una mesa a jugar con tus amgos o con quien sea. Cuando acabas, devuelves el juego y dejas la voluntad en un pote. Repite tanto como quieras. Los juegos eran juegos de tablero y alguno de cartas.
• Partidas organizadas. Había partidas organizadas y demostraciones de juegos de rol, de estrategia, de mesa, tiro con arco, softcombat... Estas tenían un horario fijo, y habia que apuntarse previamente al módico précio de 1 €.
• Tienda. Pues eso, una sección llena de literatura, libros de rol, cómics, juegos de mesa, para comprar. Creo que había chollos, cosas antiguas, descatalogadas, etc.
• Subastas. Presenciales y por Internet.

Si os dais una vuelta por la web, encontrareis con detalle todo lo que hicieron, que seguro que me dejo alguna cosilla que vale la pena remarcar.

Me agrego yo también al manifiesto, que dice:

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Ja fa temps que vaig veure una notícia a Menéame: ¿Cuánta tinta gasta cada tipo de letra?. La notícia original és Measuring Type.

És força incomplet, amb poques fonts, però em va agradar la idea. Suposo que qui ho va fer és dissenyador, jo he fet la versió de «l’informàtic».

Què he fet?

Un programet amb C++ i Qt (però sense interfície gràfica) que agafa totes les fonts del sistema i un fitxer de text qualsevol. A partir d’aquí i d’unes mides de lletra, renderitza la font a imatges en memòria i compta els píxels que no són blancs d’aquesta imatges. Després en fa un resum: text i gràfic.

Agafo el text d’un fitxer de text perquè teòricament cada cas particular pot tenir una font diferent per estalviar tinta. P. ex., que per una font en concret la lletra «ñ» gasta poca tinta però per altres lletres que es fan servir més en gasta més.

Un cop fet això el programa ordena les fonts dient els megapíxels que han fet servir, que seria l’equivalent a tinta.

Resultats

Per exemple, si agafo un text en català i poso que el programa només calculi per la mida 12 el resultat final amb les fonts del meu sistema seria:

"progenisis"(12): 26.787
"Delphine"(12): 36.223
"El Abogado Loco"(12): 36.911
"It wasn't me"(12): 39.302
"Liberation Serif"(12): 39.417
"Times New Roman"(12): 39.557
"Andale Mono"(12): 43.376
"cmr10"(12): 43.763
"Nimbus Mono L"(12): 44.163
"Courier New"(12): 44.438
"URW Chancery L"(12): 44.468
"Kochi Gothic"(12): 46.165
"cmsy10"(12): 46.498
"Dustismo"(12): 46.843
"Arial"(12): 47.153
"Penguin Attack"(12): 47.189
"Liberation Sans"(12): 47.911
"Balker"(12): 48.165
"FreeMono"(12): 49.573
"Nimbus Roman No9 L"(12): 49.649
"Domestic Manners"(12): 49.701
"Bitstream Vera Sans"(12): 50.345
"Sans Serif"(12): 50.348
"DejaVu Sans"(12): 50.348
"OpenSymbol"(12): 50.531
"Junkyard"(12): 50.711
"Liberation Mono"(12): 51.907
"eufm10"(12): 53.153
"Bitstream Vera Serif"(12): 53.996
"Serif"(12): 53.996
"DejaVu Serif"(12): 53.996
"Bitstream Charter"(12): 54.421
"DejaVu Sans Mono"(12): 54.637
"Monospace"(12): 54.637
"Bitstream Vera Sans Mono"(12): 54.637
"FreeSerif"(12): 55.844
"Century Schoolbook L"(12): 56.285
"Dustismo Roman"(12): 57.704
"URW Palladio L"(12): 57.825
"Nimbus Sans L"(12): 58.137
"cmmi10"(12): 58.254
"Courier 10 Pitch"(12): 62.623
"Wargames"(12): 64.218
"URW Bookman L"(12): 64.855
"Comic Sans MS"(12): 65.274
"msbm10"(12): 65.781
"URW Gothic L"(12): 66.742
"FreeSans"(12): 69.69
"Winks"(12): 69.881
"Arev Sans"(12): 69.932
"Standard Symbols L"(12): 72.473
"Symbol"(12): 72.473
"Swift"(12): 76.777
"Marked Fool"(12): 76.896
"esint10"(12): 79.26
"flatline"(12): 80.092
"Steve"(12): 81.303
"msam10"(12): 87.514
"Arial Black"(12): 87.69
"cmex10"(12): 92.866
"Dingbats"(12): 133.965
"wasy10"(12): 143.283

Imprimir amb Arial Black enlloc d’Arial gasta gairebé el doble de tinta! I ens podem estalviar gairebé la meitat de tinta si fem servir progenisis enlloc d’Arial!
Això sí, hi ha fonts que no m’agraden gens i són poc llegibles.

Perquè es vegin les fonts:

Per cert, no és ben bé una font ecològica perquè no he tingut en compte el paper que gastaria: potser alguna l’espai entre línies (l’alçada) és més gran, o l’espaiat entre lletres, etc.

Fa una temporada vaig fer un scriptet amb Python que junt amb dades de XXX em va calcular les ciutats més properes. Descartant les ciutats de països d’Àfrica (a les dades constava que hi havia països amb dos capitals, per exemple) vaig trobar el següent resultat:

• Roma – Ciutat del Vaticà: els centres estan a 2.49 Km (clar que una està dins de l’altre)
• Bratislava (Eslovàquia) – Viena (Austria): dos capitals a només 55 Km.
• Amman (Regne de Jordània) – Jerusalem (Israel): 69 Km.
• Helsinki (Finlàndia) – Tallinn (Estònia): 82 Km (via marítima)

Una curiositat com una altra, i divertit de programar.