Quantes vegades haurem sentit aquesta frase? Fa molts anys gràcies a les nostres mares que no volien tenir fills-gamba i fa menys anys gràcies als fantàstics plans de la Generalitat.
Doncs bé, el motiu pel qual el Sol pica més al migdia és simplement perquè està perpendicular a nosaltres, és a dir, si ens estirem a la platja al migdia i mirem amunt just a sobre nostre tenim el Sol.
Ara bé, quin és el motiu que relaciona la perpendicularitat amb el topless?
El motiu és força simple i penso que en aquest cas val més una imatge que mil paraules:
Com veieu a la imatge, quan els rajos incideixen perpendiculars (o més perpendiculars) l’energia es reparteix en una àrea inferior que no pas quan el Sol no ens està perpendicular. De manera que al migdia prenem el Sol concentrat com amb una lupa i, per tant, pica més.
Fa unes setmanes havia de comprar una tarja SIM per tenir un número mòbil britànic. No sabia quin operador utilitzar i tampoc tenia temps (en aquell moment) per fer un estudi complet. M’havien parlat de les botigues Carphone Warehose, que tenen els principals operadors i poden assessorar (en teoria…).
Després de parlar amb ells i donar una descripció força bona del què volia, va semblar que la millor opció era Talkmobile. SMS econòmics a l’estranger, trucades no massa cares i sobretot per 0.5 Lliures (uns 0.6 €) Internet tot un dia. Fantàstic, perquè els primers dies no tenia Internet a casa i podia connectar-me amb l’ordinador.
La sorpresa va ser quan vaig trucar a Talkmobile per activar la connexió de dades. Després dels primers 10 MB val… 2 Lliures el MB! Vaig pensar que no podia ser, però a la pàgina Web ho posa:
«If you use less than 0.25MB, you will only pay for the pages you use but if you go over 10MB in a day, you will only be charged £2 per additional MB.»
Increible!! (he canviat les negretes, a l’original estan a un altre lloc)
A la mateixa tarda vaig visitar totes les botigues dels principals operadors, ja que estan molt juntes. Vaig anar fent la mateixa pregunta. Els de Vodafone deien que era super-econòmic (no recordo el preu). Això sí, també limitat a 5 MB després de demanar-li molt si hi havia algun limit. No vaig trobar res i vaig tornar a Carphone a veure què deien (tot i que ho volia evitar!). Feta la pregunta, em van dir que varis tenien preus econòmics. Vaig dir que sí, però amb limitacions. Em van dir que tots eren iguals més o menys, sense cap interès més. Estava el Sr. que ja passava de tot. Clar que això era diumenge a les 4 de la tarda, que aquí hi ha les botigues obertes!
Al final vaig visitar un operador que m’havien recomanat però no està a Carphone. Es diu 3 (Three). Aquests SÍ que tenien el qué volia. Per 10 Lliures em van donar 250 MB d’Internet (si recordo bé) i 10 Lliures de trucades. I podia convertir 10 Lliures per tenir 1 o 2 GB. Suficient per passar uns dies (fins i tot vaig passar amb 250 MB sense problemes).
L’operador 3 només funciona amb 3G (té menys cobertura fora de Londres). Però a canvi té trucades gratis a Skype’s, o es pot comprar Skype i trucar a preus d’Skype i sense càrrec per dades. Està molt bé! I bones tarifes de dades.
Ah! a Londres no tenen cobertura de telèfon a cap línia de metro! Increïble també. A Barcelona n’hi ha a gairebé totes les línies. No per fer trucades, que el metro fa un soroll espantòs però sí per enviar algun SMS o visitar Webs…
Avui és St. Joan. També conegut per la nit més curta, o bé el dia més llarg de l’any.
Depenent de quan al nord o al sud al globus terraqui les ciutats tenen més o menys hores durant una època de l’any. És a dir, si ens movem est-oest tenim les mateixes hores de sol, tot i que pot sortir abans o després (és el què passa a la Corunya, que es fa fosc força més tard que a Barcelona).
En canvi com més al nord a l’estiu es fa fosc més tard i a l’hivern més d’hora.
Per exemple, i segons un programa que he fet amb Python, avui dia 24 de Juny:
Cal tenir en compte la definició de posta de sol i sortida del sol. Els càlculs els he fet amb el mòdul per Python anomenat ephem. Se li dona unes coordenades i càlcul l’hora de sortida i posta del sol.
Bé doncs, doncs amb un any complet a les tres ciutats de dalt hi ha aquestes hores de sol:
Les diferències entre les ciutats són força petites. Però clar, a Londres sembla més fosc: està sempre més núvol que a Barcelona! I a Tallinn compensa l’estiu, però tot i així és difícil passar l’hivern que tenen 6 hores de “llum” (de 9 a 3 de la tarda aprox., és a dir, a les 9 es comença a veure el sol lluuuuuuuny!)
També he representat gràficament les hores de sol durant un any a aquestes ciutats. Així podeu es pot veure que Tallinn té fins a 18.5 hores (avui, es pot veure al gràfic) i a l’hivern només té 6 hores de sol mentre Barcelona en té 8 i Londres tot i que no té massa sol ara a l’hivern en té més que Barcelona.
(perdoneu la mala qualitat del gràfic, però tinc unes coses pendents més a fer 
que ja ensenyaré també d’aquí uns dies. Si feu clic sobre el gràfic es veurà millor)
Tal com posa a la Web de les Jornades ja estan apunt de celebrar-se. Són de l’1 al 4 de Juliol, a la Universitat de Barcelona, a Plaça Universitat de la ciutat comtal.
Podeu veure el programa provisional. Recordeu que per algunes activitats cal inscriure’s i hi ha places limitades. Per les jornades també cal però no hi ha limitat de places.
Si podeu, aviseu a qui li pot interessar i no ho sap. Sempre hi ha gent que després de les Jornades li hagués agradat anar-hi. O si teniu algun blog o mitjans i en feu ressó us estarem agraïts
Ja fa uns dies que elaboro una petita reflexió. Espero que pugueu estar-hi d’acord.
«La vida és un enorme i pútrid femer que te amagats petits tresors. Cal submergir-s’hi fins al coll per trobar-los. Per que són aquests petits tresors els que fan mínimament suportable l’estada al femer.»
El mes d’abril acostumo a viure una d’aquestes perles. Un petit moment que fa que els dies passin de pressa. Hi ha alguns anys que cal tenir paciència. Però acaba arribant. Si, ja se que aviat serem juliol, però jo tinc mooolta paciència.
Però no és l’únic, hi ha altres moments. Avui he acabat EL LLIBRE. De moment no us en puc parlar, però ja ho faré, no patiu.
Era en una terrassa amb el solet torrant-me les galtes i l’airet refrescant-me els turmells. Llegint plàcidament, a vegades en un xiuxiueig per permetre que també les orelles poguessin gaudir-ne. Devia semblar un ximple. Hi ha hagut un moment que em pensava que acabaria be, però he tingut sort. Acaba molt millor. Llavors he començat a plorar i a mirar de desxifrar les lletres entre les llàgrimes prismàtiques que m’enlluernaven del sol de primavera. Algú deu haver sentit l’impuls de trucar a «l’ambulància de la camisa de les mànigues que es lliguen» 
. Ja sabeu que jo no en tinc gaire de vergonya. Ha estat un moment màgic. Ja he trucat a qui calia per donar-li les gràcies.
És una mica com els vicis d’una amiga (crec que de les bones). De les que s’han d’estimar, però no en eccés.
Des que vaig arribar a Londres fins que he obert el paraigües han passat 9 dies. Ja havia plogut, però jo estava a cobert quan ho feia. I avui quasi no calia però l’he obert i quasi no s’ha mullat fins després que he donat un vol que feia un ruixat.
Nit de primavera. De flors invisibles que perfumen l’ambient. De pètals suaus a les teves galtes de margarida.
Nit d’estiu, tranquil·la, de bivac, comptant els estels en els teus ulls. Brúixola del qui es perd en la fosca.
Nit de tardor. Del xiulet del vent que inquieta el silenci. De records i il·lusions en les teves paraules.
Nit d’hivern. De contes a la vora del foc. De lluna en quart creixent somrient al teu somriure.
Aquesta foto la vàrem fer el passat 28 d’Abril (aniversari del Jordi). Ell està bufant les espelmes.
Bé doncs, aquesta foto NO ha estat retocada. Ha estat feta des d’un iPhone. I al mateix temps jo estava fent una foto amb una altra càmera (de la qual no tinc la foto, no era meva). La foto en qüestió:
Ops! què has passat? Un tros més fosc que un altre? Un tros amb ombres i l’altre no? Molt divertit, si no m’equivoco… l’iPhone va disparar la foto i va començar a fer un escombrat de dalt a baix amb el sensor. Clar, tarda un temps que desconec i que segur que no és massa ràpid perquè no és una bona càmera de fotos, l’iPhone. Mentrestant jo vaig disparar la foto amb flash, i per això hi ha un tros fosc i sense ombres (sense la llum de l’altre flash) i un tros amb l’ombra.
Jo diria que si intentés això no ho aconseguiria (i aquest cop va ser totalment sense voler). Sí que he aconseguit molts cops fer una foto sense flash i aprofitant el flash d’una altra càmera. Aquest últim efecte m’agrada molt.
A estas alturas, seguro que a poco que se esté uno delante de la tele habrá podido ver este anuncio.... personalmente me encanta la canción(Woody Guthrie - Riding In My Car ), creo que quien la ha redescubierto ha tenido un gran acierto... al menos el anuncio se queda en la memoria, no sé si propiciará un ascenso de las ventas en la marca comercial, ;) .
Otro anuncio llamativo es el de la Once, como no, el aserrín, aserrán nuevamente nos acompaña en la recta final de los examenes....
Pero para pegadiza, la canción de los pelochos, lo cierto es que lo de menos es la marca que venden, la letra es lo mejor anticrisis.... aquí los cinco dígitos contentos que hacen tu día perfecto, el top del verano xD
http://www.archlinux.org/static/newsletters/newsletter-2009-june.html#stolenlogo
>:(
UPDATED: http://www.archlinux.org/news/449/
I’m a bit sad about how the community has responded to it :\
Aquestes eleccions europees podies escollir un grup que es deia «Por un mundo mas justo». Això em va fer recordar una antiga reflexió. Tota aquella gent que vol canviar el món, que vol canviar exactament? Vull dir que el món, el planeta terra està prou be, no? De fet, és el millor planeta pels éssers vius en unes quantes constel·lacions a la redona…
Però no serem sarcàstics i entendrem que volen una societat millor. Concretament diuen que «més justa». Més justa per a qui? Segur que no per a tothom… Llegint la web diuen que «somos la primera generación capaz de terminar con la pobreza» i «podemos conseguir que europa se preocupe tambien por los paises del sur»
D’acord! Deuen parlar d’un repartiment de la riquesa i tot això… Però això no es just per tothom, no? Vull dir que, si repartim, ho hem de prendre a alguns per donar-ho als altres. I als uns no els semblarà gaire just…
Mireu, jo no els donaré la raó ni els la trauré. Però si us diré el que penso. Penso que la societat som nosaltres i que només cal que cadascú es comporti d’una manera diferent per que alguna cosa canvii. Però a tots ens agrada posseir, tots som egoistes i mirem què és millor per nosaltres i pels nostres.
A mi, la societat que m’envolta tampoc m’agrada. Veig alguns canvis i em sembla que són en la direcció equivocada. Per exemple, la recollida selectiva que estem fent és poc eficient i poc efectiva. Em consta que és més rentable si la selecció es fa en destí i no en orígen. Per una altra banda, no hi ha pràcticament cap campanya per disminuir els residus produits (la de les bosses de plàstic i alguna altra, amb escàs seguiment). Segurament es degut a que produir menys residus està relacionat en consumir menys, produir menys,… En definitiva, ser més sostenibles i més justos amb la nostra comunitat de veins, els del sud i els del nord.
Anna, tens raó. Tinc el blog una mica deixat.
I quan em poso a pensar la raó no se m’acut cap excusa. Han passat moltes coses a la meva vida. He fet moltes coses: teatre, concerts, caminades. He tornat a trepitjar l’escenari. M’he desenamorat i tornat a enamorar, un cop més de la persona equivocada.
Ostres! Un filó que no falla mai! Les relacions afectives….
No se li escapa a ningú que la meva vida amorosa és un desastre. I el que negui que m’hi esforço és que no s’hi fixa prou. L’altre dia vaig anar a “la Carpa del Riu” amb un parell de “noves amigues”. No penseu malament! Dues noies del grup de teatre amb el que em vaig reestrenar. A totes dues se’ls van acostar diverses vegades nois que les festejaven. I jo no parava de preguntar-me: Què els deuen dir? De què deuen parlar amb una noia que no connèixen de res?
Una psicologa em va dir un cop: “Els tios ho teniu fatal. I si sou tímits encara pitjor.” Bé, gràcies pels ànims i per la sinceritat. Però jo continuo amb el dubte. Noies que llegiu aquest blog. Nois que acostumeu a lligar i passeu per aquí: Què carai es diu a una noia que no connèixes de res per lligar amb ella?
PD: No m’allargo, que els posts llargs no els llegeix ningú…
Yes, twitter is old news, but I’ve never tryed it. And now I’m giving it a chance to become one more of my time-wastings.
http://twitter.com/Sachiel2014
Un momento en un agenda,
una décima de segundo más.
Vuela, va saltando de hoja en hoja
mil millones de instantes de que hablar.
Una ráfaga de aire frío,
un molino de viento hace girar.
Sigue, va rodando sobre su eje
describiendo una trayectoria más.
Y es que no hay nada mejor que imaginar,
la física es un placer.
Es que no hay nada mejor que formular,
escuchar y oir a la vez.
Mide el ángulo formado por ti y por mi,
es la solución a algo muy común aquí.
Ahora tú no dejes de hablar,
Somos coordenadas de un par.
Incógnita que aún falta por despejar.
Busca un libro que diga "como",
luego otro que se titula "si",
un tercero llamado "nada",
es la forma del círculo sin fin.
Y es que no hay nada mejor que revolver
el tiempo con el café.
Es que no hay nada mejor que componer
sin guitarra ni papel.
Paralelas, vienen siguiéndome.
Espacio y tiempo juegan al ajedrez.
Ahora tú, no dejes de hablar.
Esta es la fuente:
Por si no lo sabiais: que buenos que son los de la SGAE.
Con dos cojones.
Y el “gobierno amigo” que les da la razón con lo del canon…
Quan hi va haver tot aquell enrenou amb le batalles entre mossos i grups de manifestants + buscabregues el 18 de Març, al cap cap d’uns dies en Saura va aparèixer demanant que el CAC havia de fer un anàlisi del contingut de les televisions, tant públiques com privades, sobre aquest tema. S’omplia la boca dient que s’havia donat un tractament inadequat a la informació i que només es mostrava una imatge “dolenta” dels mossos. Els seus socis de butaca, li van donar la raó. Tot i que el CAC no està per complir les peticions de les conselleries, al final van accedir a fer el demanat informe.
Avui ha aparegut per fi aquest informe, amb un cost humà de 260 hores de dedicació. I el senyor Saura s’haurà de menjar les seves paraules de “tot i que encara no he pogut llegir l’informe, seran uns resultats sobre els que haurem de refleixonar”, on intentava transmetre una idea de “jo tinc la raó i TV3 i els altres medis l’heu cagada”. Alguns resultats de l’informe són:
Tinc ganes de sentir a veure que diu aquest home ara, ja que segurament com casi sempre fan els polítics, no reconeixerà que estava equivocat. El que em posa els pels de punta és que sempre que el sentia parlar sobre aquest tema, li veia certa voluntat de voler controlar el que els medis podien o no podien emetre… i aquesta no és molt bona impressió…
Li agradaria controlar els medis?
Un professor anuncia als seus alumnes que qualsevol dia de la setmana vinent tindran un examen sorpresa, de dilluns a divendres. Impossible. Vegem-ho:
L'examen no pot ser divendres. Si l'examen fos divendres, òbviament no seria sorpresa. Per tant l'examen serà de dilluns a dijous, divendres està descartat.
Però pel mateix argument l'examen tampoc pot ser dijous, si fos dijous ja no hi hauria sorpresa. Així l'examen només pot ser de dilluns a dimecres.
Dimecres, impossible també: hem arribat a la conclusió que l'examen només pot ser de dilluns a dimecres, per tant, dimecres ja no seria sorpresa. Dilluns o dimarts, per tant.
Dimarts, res de res, on estaria la sorpresa?. Per tant l'examen és dilluns.
Però si l'examen és dilluns, és examen dilluns, no és examen sorpresa.
Conclusió: estudiants, podeu anar a dormir tranquils, no hi ha examen sorpresa.
Fa uns mesos hi va haver un matí força divertit a la feina. Jo feia alguna cosa (no recordo el què) i tenia tres companys treballant al meu voltant. L’estat era:
Les preguntes i dubtes dels tres costats identificaven força bé els tres llenguatges:
El més divertit era veure els problemes dels que feien Python i Perl. Un problemes per entendre què deia el programa (Perl) i l’altre problemes per entendre què feia el programa (Python, i per culpa del programador) però no per entendre la sintaxis.
Sí, sé que amb Perl també es poden fer programes clars. És més, per unes coses concretes faig servir Perl, però ara ja fa força temps que m’està agradant molt més Python.
He descobert fa uns dies un joc molt divertit, en el qual es poden malgastar dos minuts cada dia repartint llenya XD.
Millor us deixo el meu bèstia per si voleu lluitar contra ell.
Fa molts anys, jo diria que uns 8 o 9, que llegeixo de tant en tant a Joel Spolsky. De fet m’adono que no vaig mai a la seva pàgina Web i ho hauria de fer, però estic subscrit a un servei que quan fa una entrada que ell considera destacable envia un email. Estic veient a la Web que se m’escapen moltes de bones! (i que també té uns llibres que els posaré a la llista de compra)
Bé, vaig veure fa unes setmanes un video seu. Normalment em costa mirar conferència a la Web, però és que la seva és genial! Tant de forma com de contingut, ho borda, fins i tot el final.
Si us agraden els temes de desenvolupament de programari, fins i tot a alt nivell i no tècnic, una mica de crítica d’Apple, etc. no us perdeu la conferència.
Més conferències:
http://video.linuxfoundation.org/
