Món Catux

Sergi Pons: Tenir una tele? Per? Millor tiro de podcast.

dt, 20 jul 2010 06:54:53 +0000

Cada cop estic més convençut que no em fa falta tenir un televisor a casa. No soc un consumidor passiu en el temps lliure, sinó que busco activament el que m'agrada. Estar pendent d'uns horaris i empassar-me hores de publicitat no fa per mi.

Noticies? Em subscric als RSS que trobi interessants.

Pel·lícules i series? Me'n vaig al cinema o les llogo/compro per veure-les a casa.

Tot i així, reconec que hi ha alguns programes que no entren a les dues categories anteriors i que són interessants, sobretot de TV3, com el Quèquicom. Però avui he trobat la sol·lució: estan disponibles per podcast. Pel que veig, sembla que totes les produccions pròpies estan per descàrrega, així que si es vol anar seguint algun programa és tant fàcil com anar descarregant-lo periòdicament per consumir-lo quan vingui de gust.

Coneixia de fa temps de l'existència de 3 a la carta per poder-ho veure online, però aquest sistema de distribució és molt més còmode pel seguiment habitual.

Ara només m'he de plantejar si em surt millor de preu una bona TV o un projector + altaveus.

Carles Pina: Passejar pel bosc escoltant… música?

dv, 09 jul 2010 20:50:08 +0000

M’hi he fixat diversos cops a diversos llocs, últimament ha estat per Gran Bretanya, que hi ha gent caminant pel bosc amb els auriculars posats. No sé si escoltant música o algun programa de ràdio.

En tot cas ho trobo curiós: a mi m’agrada sentir o escoltar el soroll del mar, els ocells, el vent… i no música. Ara està sonant música però estic al pis. No al bosc.

Penso que passa més amb passejades de poques hores aprop dels pobles. Típic cas d’anar a algun poble i caminar fins al següent, unes 3 hores. Espero que no passi massa fent el camí de St. Jaume (o camí de Santiago).

Altra cas és la gent que al metro, autobús, carrer… porten els auriculars posats. Recordo un cop que el conductor del metro va dir «la propera estació està tancada, no obriré les portes» (en aquest cas . Ho va dir diversos cops anant cap a l’estació, per baixar a la d’abans o a la de després, on calgui. I una persona evidentment es va aixecar quan el metro no obria la porta amb la sorpresa d’aquesta persona.

Àngel Mompó: mecatxis

dg, 04 jul 2010 16:53:07 +0000

Ahir el meu club de fans em va renyar perquè només escric quan estic malament. Diuen que també volen que escrigui quan estic bé.

A mi em sorprèn. Tot i que reconec que faig servir l’escriptura com una via d’escapament de les meves cabòries i les meves misèries i que no tinc una idea molt positiva del que és la vida, no pretenc donar a aquest blog un aire funest, ni molt menys.

En fi, que em trobo un cop més davant del full en blanc intentant escriure coses positives, com ara «Descobrir de cop que ets capaç d’estimar».
O intentant ser una mica més original «Aferrar-te fort i enfilar els músculs per enfilar-te quan només fa uns segons pensaves que el millor era deixar-te anar».

I això és positiu o negatiu?

Finalment, opto per escriure: «La tossuderia podria ser allò que fa que continuïs obrint portes. Malgrat els cops al nas o els dits esclafats al marc. Perquè aquest passadís tant llarg ha de dur a alguna banda.
Agafar amb convicció la maneta i fer-la girar i provar d’empènyer i, com que no s’obre, estirar amb força notant la succió del buit de l¡altre costat. I estirar amb força dic i sentir-te xuclat en obrir-se la porta a l’inconegut»

Ara estic llegint «Comme un roman» de Daniel Pennac (en francès! a veure si arribo fins al final…)

Sergi Pons: I am not dead, I am just traveling :)

dj, 01 jul 2010 19:42:14 +0000

Yes, I know I've not updated the blog since too many days (even weeks!), but I've been fairly busy lately. The reason is that now I'm working at MBARI, in California. And when you go to another country for a few months, you spend a lot of time doing things more urgent than writing on a personal blog, you know? :)

Anyway, I'll try to post about this experience, so stay tuned!

Laura Primo: Perdiendo datos...

dj, 01 jul 2010 11:16:24 +0000

Casi sin práctica de como se escriben posts, artículos o noticias en mi viejo blog, quisiera contar la mala experiencia que se sumó a mi larga lista de experiencias con final feliz pero todas ellas inquietantes como una buena/mala película de suspense.

Usando un disco duro externo como copia de seguridad se tiene la ingenua certeza de que tus datos están a salvo de las garras de cualquier diablo informático, pero nada más lejos de la realidad, porque a veces, muchas, el propio usuario es el peor de los demonios para un sistema informático. Y en esta ocasión se vino a confirmar dicha estadística....

Tenía la intención de reordenar las fotos tomadas en los últimos años, que no son pocas, pero mientras estaba renombrando de repente una carpeta completa desapareció, como por arte de magia ya no estaba, y lo peor, eran fotos irrecuperables a la máxima potencia, así que se exigía el mayor de los esfuerzos por recuperarlas.

Me puse manos a la obra googleliana y encontré bastantes soluciones, todas distintas, ciertamente fue bastante desconcertante, todos señalaban direcciones diferentes para llegar a la misma solución. ¿Qué camino es el más acertado? ¿Cuál es la solución adecuada para mi caso?

Al fin me decidí por este artículo donde comentan el modo de uso del paquete photorec que se encuentra en el testdisk

Y debo confirmar que siguiendo los pasos, más o menos correctos, de esta página se puede llegar a salvar todo lo que necesites, pero ojo con las opciones, si se buscan fotos con un formato jpg, hay que explicárselo, sino se puede pasar 50horas reales rebuscando por tus archivos, y sacando toda la "porquería" que algún día tiraste a la basura.

Otro punto que hay que tener muy en cuenta es el lugar donde le decimos que guarde los archivos que vaya recuperando. No debe ser pequeño si pretendemos que busque en una partición grande, porque como bien explican en la web, va guardando absolutamente todo lo que encuentra y eso va aumentando de tamaño de forma progresiva.

El punto amargo de la historia viene cuando te das cuenta que los archivos que ha salvado han perdido su nombre, no su extensión, lo cual en unas fotos tiene una importancia relativa, ya que si se conservan los metadatos contenidos en el EXIF :) y con el exif, tenemos todos los datos necesarios para reconstruir la historia de la toma de esa fotografía. No he probado con otros tipos de archivos, por ejemplo los videos o los mp3, quizá al ser más extensos puede que no se puedan recuperar en perfecto estado, pero cruzando los dedos para las fotografías ha funcionado perfectamente :).

http://usuariodebian.blogspot.com/2... http://www.cgsecurity.org/wiki/PhotoRec http://en.wikipedia.org/wiki/PhotoRec

Carles Pina: Organitzar articles científics, llibres…

dt, 15 jun 2010 21:56:42 +0000

A la feina (Mendeley) fem un programari de gestió d’articles científics «i molt més» (no vull fer massa publicitat…). Això sí, si en sou usuaris podeu afegir-me a la part social (busqueu-me pel nom mateix, “carles pina”).

El què vull comentar és el desconeixement sobre aquestes temes. Quan vaig conèixer Mendeley bàsicament no tenia absolutament cap idea que existien aquests programes per a gestionar els articles científics, fer bibliografies, etc. I això que no és una idea nova: Endnote, JabRef i molts altres porten força temps al món.

Jo vaig fer i diria que molta més gent el treball final de carrera fent la bibliografia amb BibTeX directament, altres amb OpenOffice o Microsoft Word. Enlloc de tenir-ho tot ben organitzat el què s’està llegint i d’on es treu la informació doncs una cosa més caòtica normalment, sense tantes possibilitats.

Sigui quin sigui feu-ne servir algun. Ajuda a fer feina i a organitzar. El què em va sobtar més és el desconeixement almenys entre els meus coneguts i jo mateix d’aquests programes, ni sabia que existien ni s’havia explicat a la universitat.

Es poden fer servir fins i tot per coses una mica… diferents. Com ara tenia una col·lecció pública amb restaurants, tractant els restaurants com a documents (com a tipus especial de document). O bé amb l’importador que aquests programes solen portar doncs tenir junt i organitzat llibres pendents de comprar d’Amazon, etc.

Carles Pina: Llibre de segona mà 130€ o 6€

dc, 02 jun 2010 19:58:45 +0000

Fa uns mesos em van regalar el llibre My Estonia. Llegint-lo m’ho vaig passar molt i molt bé. En part, segurament, perquè l’autor explica les seves vivències a Estònia, i força de les seves vivències coincideixen amb les que jo vaig tenir. Llegir-les, algunes, sembla que em passessin a mi!

Comentant-ho amb el Fran em va recomenar un llibre del mateix estil però sobre Finlàndia. Vaig pensar que em podria agradar també, ja que he estat un parell de cops a Finlàndia, a Estònia parlaven força dels Finlandesos, etc. així que vaig anar per comprar-lo a Amazon.

El divertit és que el llibre no es trobava nou, i tenia 3 opcions: o per uns 9€ o bé per uns… 130€ o 175€!
(els preus originals els tinc en lliures, ho he passat aproximat)

Vaig comprar el de 9€, que deia que l’estat era «acceptable». Home, per 110€ de diferència, que és un llibre de 130 pàgines!
El llibre va arribar bé, i sí, l’estat és «acceptable», té unes taques de cafè.

Des d’aquí dono sincerament a la persona que va tacar el llibre de cafè i el de devaluar de 130€ a 9€. Gràcies!!

De totes maneres: un company de feina, que li vaig deixar després de llegir-lo, el va trobar a Finlàndia per uns 12€, crec que nou, més despeses d’enviament.

Sobre el llibre: em va agradar més el My Estonia que el From Finland with Love. Aquest últim és molt més breu, sense tant de fil argumental. Repassa els típics tòpics sobre els finlandesos, que normalment són certs. Una mica confús el que condueixen tant ràpid, no ho vaig notar. Les altres coses doncs sí, força realistes. Properament li deixaŕe el llibre a una noia finlandesa per tenir comentaris de primera mà.

Carles Pina: Amazon em recomana… The Art of Deception

dc, 26 mai 2010 19:52:33 +0000

Fa uns dies vaig entrar a Amazon per comprar un llibre que ja comentaré. Amazon em va suggerir alguns llibres, basat en altres llibres que he comprat i en llibres que dec haver mirat en el passat.

El primer llibre de la llista era… «The Art of Deception». No sé com m’ho havia de prendre, és que he decepcionat a Amazon diverses vegades? O sóc un decepcionador?

Comentant-ho al IRC de la feina em van dir que podia ser pitjor i em recomanés llibres dolents o altres gagdets…

De fet, el llibre sí que em podria interessar, així que un cop més les suggerències han endevinat força. El llibre sembla ser de temes de seguretat però relacionat amb enginyeria social. Escrit per Kevin Mitnick, un hacker/cracker força famós, segurament el més famós.

Carles Pina: Xerrada de Clifford Stoll

dc, 19 mai 2010 20:16:07 +0000

Recentment he descobert les xerrades TED (Technology, Entertainment, Design). Són xerrades de màxim 18 minuts. Algunes són tecnològiques, científiques, etc. i en general força interessant i ben filmades.

Estava fullejant les xerrades que posa que són tecnològiques i divertides de la seva Web, i ostres, en veig una d’en Clifford Stoll.

En Clifford Stoll és l’autor del llibre «The Cucko’s Egg», o «El Huevo del Cuco» en castellà. Va perseguir durant mesos un hacker, i és un dels primers casos documentats de hackers i penso que va canviar força tot el panorama de seguretat. Està ambientat a Berkeley cap a 1986. És el llibre que he llegit més vegades, el considero realment bo.

Tot això per dir que la xerrada TED de Clifford Stoll és molt divertida. No us la perdeu, en Clifford Stoll sembla tot un personatge! Xerrada recomanada, ni que sigui per veure’l. El tema que tracta no és massa hackeril.

Àngel Mompó: mecatxis

dg, 16 mai 2010 19:29:29 +0000

Mentre preparo amb la classe d’Entre el cel i la terra un monòleg de l’obra Ansia, de Sarah Kane em surt això:

No és desig. És alguna cosa més forta, gairebé malaltissa, com una obsessió però positiva.

Pensar en tu, parlar de tu, somiar amb tu, tornar a mirar les fotos que tinc amb tu i escoltar la música que em sentit algun cop junts i olorar coses que em recorden el teu perfum.

Sento un tremolor intern quan te m’acostes, però no em poso nerviós quan parlem. M’omple una mena de sensació de benestar.

I t’acomiado amb un petó a cada galta i desitjo que desitgis que te’n faci un als llavis, però no goso.

I quan te’n vas, et miro marxar amb l’alegria de poder viure uns quants dies més així.

Enamorat de tu.

Carles Pina: Propaganda electoral

dc, 12 mai 2010 19:43:06 +0000

La setmana passada van ser les eleccions a la Gran Bretanya. Molt curiós una propaganda electoral que vaig rebre, veieu-lo:

Cada pàgina és un DIN-A5 (mig DIN-A4). Costa de llegir! No sabia ni quin partit local m’ho enviava!

Ho vaig trobar molt curiós. El sobre era a l’estil: color blau, el nom i l’adreça escrits a mà.

Carles Pina: Socks server, easy way: ssh

dc, 28 abr 2010 21:20:52 +0000

Short article:
I love ssh (really, what a nice piece of software, tunnels, reverse tunnels… and sock servers!):
ssh -D 1080 user@server
Setup your favourite application to use the socks server on localhost, port 1080. ssh will send to “server” the communications, cyphered. And from there to the world.
If your favourite application doesn’t have socks support: install tsocks and wrap your application with a tsocks call:
tsocks application
(you need to setup the server in /etc/tsocks.conf)

Long article:
I wanted to watch from London a basketball match that was broadcasted in the Catalan TV (and Spanish one) but only for Spanish residents.

I have a computer in Spain with not very good connection but I thought that maybe good enough. I thought to use ssh and port redirection, but this is per connection and is not a very clean solution for that problem, since usually the multimedia streams jumps from some server to another one to be redirected, load balanced, etc.

I thought to use iptables to redirect some packets, but it’s not very nice either…

Then I thought to use a socks server. I think that I haven’t setup any socks server before, so I searched a bit and I found some nice articles like Debian and Dante, but sadly I didn’t succeed (some problems with the server configuration, even when looks easy).

Until, when the basketball match was over, I found a very easy way to do it:
ssh -D 1080 user@server
You don’t need to install new servers, new ports, setup new software on the server side… easy, secure, fast to setup!
Yes, nobody will setup a real socks server for a company in this way, but it’s handy to have it.

Àngel Mompó: mecatxis

dc, 28 abr 2010 19:18:05 +0000

Ja se que tots he llegit moltes coses sobre la consulta i la independència i tot plegat, però us donaré la meva opinió.

He llegit i sentit en moltes ocasions gent ben informada que insisteix que seria molt rentable separar Catalunya d’Espanya. Particularment m’esveren aquells que en fan un motiu per demanar-la.

1 – Qualsevol zona del planeta, per petita que sigui (país, regió, ciutat, poble, barri, …) conté parcel·les més riques que altres. Ja he sentit alguns barcelonins que demanen poder gestionar els seus pròpies impostos, i és que les inversions a Lleida, Tarragona o Girona són parcialment a costa dels impostos cobrats a l’àrea metropolitana. Us sona?

2 – Malgrat totes les teories econòmiques, em costa creure que sabem totes les despeses que tindria una nació catalana. Seria més lliure de les màfies? De la corrupció? S’invertirien millor els nostres diners? Tindríem les mateixes condicions en les importacions i exportacions? Reconec que parlo sense coneixement de causa, però em costa creure que seriem més rics. I si ho fóssim, com ens sentiríem veient com el veí s’enfonsa en la misèria (A vegades sembla que la resta de la península no podria sobreviure sense els diners recaptats a Catalunya)

Personalment penso que la resta de la península ens estima poc, i baso en aquesta manca d’estimació el principal motiu per desitjar la separació. España va néixer fa 500 anys amb un casament (per interès, no per amor). Si ara ens hem de separar crec que hauria de ser precisament per aquesta manca d’amor, que no s’ha corregit, i no per la pèrdua d’interès.

Fa temps que crec que els castellans no estimen Catalunya. M’ho fan pensar els atacs d’algunes persones, amplificades pel sistema mediatic català. I sobretot el poc ressò que tenen les veus castellanes defensores (que segur que n’hi han). I se senten veus a les files dels dos partits polítics majoritaris a Espanya. Això em fa pensar que el sentiment de poca estimació pels catalans també és majoritari.

Perdoneu aquest post. Espero no tornar-hi.

Carles Pina: Ai Wikipedia, quin spoiler

dc, 21 abr 2010 19:53:37 +0000

Spoiler: dit de quan, sobre una pel·lícula, llibre, obra de teatre es diu informació de com acaba o coses que passen (p. ex. «al final el pare es sobreviu» o qualsevol cosa així).

Hi ha força llocs a Internet que abans de dir coses d’aquestes diuen «SPOILER», així qui ho vol llegir ho fa, i qui no ho vol llegir no ho fa.

Fa unes setmanes vaig anar a veure «The Mousetrap», porta 58 anys en cartell, escrit per Agatha Christie.

Bé doncs, estava a la pàgina de la Wikipedia anglesa llegint sobre l’obra. Normalment abans de veure alguna obra de teatre m’informo de l’argument, de l’època on passa, qui l’ha escrit, etc. només per ajudar a contextualitzar una mica.

El tema més principal de l’obra és qui és l’assassí. És el suspens durant l’obra… i la Wikipedia ho diu ben clar! Ok, canto un «mea culpa», no hagués hagut de llegir la secció que es titulava «trama», però és que per mí trama seria «Aquesta obra passa a un hotel, on hi ha una parella que porten l’hotel acabat d’obrir, reben 6 o 7 clients, hi ha un assassinat, bla bla bla» no «Hi ha un suspens molt gran, i al final se sap que l’assassí és XX».

Evidentment, a la pàgina de discusió de la Wikipedia està més que discutit. Diuen que és una enciclopèdia i no per recol·lectar informació i que qui no vulgui saber aquestes coses que no es llegeixi l’article. No ho veig clar, i posar «spoiler» en un cas tant gran crec que estaria bé. I tampoc és un cas dubtós…

De fet, quan acaba l’obra, es demana explícitament que no es comparteixi amb altra gent qui és l’assassí, i que això és una tradició no compartir-ho, etc.

Sergi Pons: Literatura Hiperbreve IV

dt, 20 abr 2010 00:25:20 +0000

Se sentó delante de la hoja en blanco, con el bolígrafo al lado, y esperó que viniera la inspiración. Y pasaron las horas, y la hoja seguía inmaculada, sin moverse. Finalmente se cansó y lo dejó para el día siguiente. Pero la situación no cambió. Cada día se le veía, inmóvil, junto a la hoja y el bolígrafo, esperando a la inspiración. Hasta que un día, harto de esa espera infructuosa, decidió probar suerte. Cogió el bolígrafo, y pensó cual podría ser un buen comienzo para una historia que ni siquiera había planeado aún. No le gustó, tiró la hoja, y lo volvió a intentar. Así pasó otras tantas horas, hasta que la inspiración pensó: ahora sí, ya se ha esforzado lo suficiente. Y entonces decidió acercarse a él y hacer uso de su don.

Sergi Pons: Evolució demogràfica d’un poble de Catalunya

dt, 13 abr 2010 23:25:18 +0000

Estava fent un vol per la Viquipèdia, quan m'he trobat amb l'entrada sobre Sant Joan de Viatorrada. M'ha cridat l'atenció les dades de l'evolució demogràfica, i he decidit fer-ne una gràfica per veure-ho més clarament. Aquí la teniu:

497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret

És bastant interessant l'augment dels anys 1950-1990. Hauria de revisar els meus coneixements d'història, però estic quasi segur que està relacionat amb l'arribada d'immigrants del sud de la península (sí, abans els immigrants eren gent del propi país).

És bastant interessant l'explosió de població a partir del 1950. Em sona que Sant Joan havia rebut molta immigració del sud de la península, però d'allò ja fa temps i sembla que la tendència creixent segueix... potser ara és deguda a la immigració de fora de la península? O simplement, que els Sant Joanencs procreem molt :D

Carles Pina: Delay the mails with Postfix

dt, 13 abr 2010 23:00:42 +0000

Some days ago I commented in Catalan that I wanted to delay the mails using Postfix. Why? To have a period of time where I could cancel (or “unsend”) some mails. Google has done it in GMail (see Labs option). It can be useful for these moments like “Ops! I sent the mail to the mailing list instead of to a person” or “ops, I sent to A instead of B”. It doesn’t happen often, but can happen.

My setup: mutt is sending the mails to a local Postfix using the sendmail program, Then Postfix sends the all mails (relay) to another SMTP server. Technically I could change both SMTP, but I only wanted to change the local one since it’s “my one” and closer to the MUA.

Of course, searching in Google for “delay mails with Postfix” gives answers for the question “Why my mails are delayed” and not “I want to delay the mails”. I used what in Postfix is called Advanced content filter example.

You can follow the instructions of the Postfix webpage with a new script that I’ll show you later.

In /etc/postfix/master.cf you will need to change the pickup configuration to:
pickup fifo n - - 60 1 pickup -o content_filter=scan:localhost:10025
So, it adds a content_filter “scan” (does mainly nothing) and sends the mail to the port 10025.
At the end of the /etc/postfix/master.cf you should add something like:
scan unix - - n - 10 smtp -o smtp_send_xforward_command=yes -o disable_mime_output_conversion=yes -o smtp_generic_maps= localhost:10025 inet n n n - 1 spawn user=filter argv=/usr/local/bin/mail_delay.sh localhost 10026 localhost:10026 inet n - n - 1 smtpd -o content_filter= -o receive_override_options=no_unknown_recipient_checks,no_header_body_checks,no_milters -o smtpd_helo_restrictions= -o smtpd_client_restrictions= -o smtpd_sender_restrictions= -o smtpd_recipient_restrictions=permit_mynetworks,reject -o mynetworks=127.0.0.0/8 -o smtpd_authorized_xforward_hosts=127.0.0.0/8

What it does?:
master process will be listening on port 10025. Whatever it receive on that port it will be sent using the stdin to /usr/local/bin/mail_delay.sh . This program/script will process the mail and send it to the port 10026. 10026 port will receive the mail and carry with the process to send the email.

The script /usr/local/bin/mail_delay.sh is a very simple script (I have some debugging information that I’ve strip it out here):
#!/bin/bash sleep 60 nc localhost 10026 exit $?

“nc” (Debian package netcat) reads from the stdin and send the output to localhost, port 10026. Of course, before doing it waits 60 seconds.

Disclaimer:

I use Postfix only for hobby, I’m not a Postfix expert. Apologises for the problems or mistakes of this configuration. However, it works for me.
I’ve only tested it on my personal system. If this Postfix would need to handle thousands of mails per minute the above configuration would have problems.
If you are curious, you have seen that I’ve limited the simultaneous processes to one. So, my mails are sent one after another one, that it helps a bit because I’m using Gandi as a final SMTP and I should send only 5 mails/minute. I don’t guarantee that the system works if you increase the limit (7th column in master.cf). Actually I cannot guarantee that this would work even without changint the configuration.
This is tested using Postfix 2.6.5-3 on a Debian system

Sergi Pons: Descargar y jugar a la beta de Starcraft 2 en español

dl, 12 abr 2010 23:25:24 +0000

Ya hace un tiempo que los de Blizzard publicaron una versión Beta del esperado Starcraft 2. Pero, de momento, a esta beta solo pueden acceder unos pocos privilegiados afortunados. La intención es que los beta-testers prueben el juego, y con sus críticas se mejore antes de salir al mercado.

Pero no podía ser de otra forma, esta beta se ha filtrado por Internet, y ya existen cracks que nos permiten jugar con ella sin tener una clave de beta-tester. Por el momento solo se puede jugar contra la maquina (IA), pero están todas las razas disponibles (Terran, Zerg y Protoss), todas las unidades, y mapas suficientes como para disfrutar unas cuantas horas. Para conseguir el juego, el proceso es:

Descargarse la beta "original". La mejor manera es a través de la red BitTorrent. Aquí os pongo un torrent de la beta, pero si buscáis encontrareis algunos más. Lo importante es que el tamaño del archivo sea de 1.6 Gb como mínimo, si no es que os estáis descargando otra cosa. No tenéis que preocuparos por el idioma, porque el juego permite seleccionar cual queréis (español entre ellos).
Luego, instalamos el juego, veréis que es un ejecutable (.exe), no hay que grabar ningún CD/DVD ni nada. La primera vez se conectará con los servidores para bajarse las actualizaciones (parches, en inglés patches). De vez en cuando va bien ejecutar el juego sin cracks, para que compruebe si hay actualizaciones (de momento llevan 8). Estas actualizaciones sirven para modificar pequeños parámetros, como el daño de algunas tropas, o su resistencia, tiempos de construcción, etc., para así conseguir el equilibrio "perfecto". Después de instalar las actualizaciones, modificáis las opciones del juego a vuestro antojo, y lo cerráis.
A continuación, os descargáis el crack, los mapas, y los archivos de inteligencia artificial (IA) para poder jugar contra la máquina. Hay varios cracks disponibles, y algunos de ellos ya incluyen los mapas y las IAs. Para haceros la tarea más fácil, os pongo enlaces a un crack que ya incluye los archivos de la IA, y algunos mapas.
Cuando ejecutéis el crack, tenéis que decirle en que carpeta tenéis los mapas, y en cual los archivos de IA. Entonces elegís en que mapa queréis jugar, con que raza, con que oponentes, y el crack ya detectará donde tenéis instalado el juego y lo ejecutará con esa configuración.
A jugar!!!

Carles Pina: Algunes entrades en anglès

dc, 07 abr 2010 20:54:45 +0000

Últimament m’han vingut ganes d’escriure algunes entrades en anglès, més aviat entrades tècniques.

El blog segueix en català, però de tant en tant hi haurà alguna cosa en anglès. Potser ara al començament cada 15 dies (perquè en tinc dos preparades i alguna potser pensada) però a llarg termini crec que no gaires.

Algun petit howto d’alguna configuració, algun comentari d’algun llibre, coses que potencialment poden interessar a gent d’arreu i que em vingui de gust escriure-ho en anglès. També per alguns amics d’aquí o d’allà que els hi interessa i així ja ho escric només un cop i els hi envio l’enllaç.

Vaja, que ho volia comentar abans que algú s’estranyi. De fet ja n’hi ha una del 2007! (també hi és en català, en aquest cas).

Sergi Pons: Conectarse a Eduroam del CSIC con Symbian S60

dc, 07 abr 2010 17:51:34 +0000

Los que sólo leyendo el título ya sabéis de que va este post, podéis pasar directamente a la sección de Configurar Symbian para conectarse a Eduroam (CSIC). Los que no, seguid leyendo :)

Eduroam, explicado de manera sencilla, es una red wireless a nivel Europeo, usada por universidades y centros gubernamentales, para facilitar la movilidad. Por ejemplo, un estudiante de una universidad española y usuario de la wifi de su universidad, puede conectarse a la wifi de otras universidades o de centros del CSIC usando las mismas credenciales.

Los diferentes centros tienen guías sobre como configurar los equipos, pero vimos (mi compañero de doctorado y yo) que en el CSIC las instrucciones para conectarse con un dispositivo que usara el sistema operativo Symbian no estaban contempladas. Contactamos con el servicio técnico del CSIC, y nos informó que estos dispositivos no soportaban los métodos de autenticación necesarios para conectarse. Después de internetear, explorar foros y blogs, y experimentar un poco, encontramos que las últimas versiones del firmware sí que soportaban los protocolos necesarios, y una configuración que permite conectarse a la wifi eduroam en los centros del CSIC desde nuestros teléfonos Nokia.

Configurar Symbian para conectarse a Eduroam (CSIC)

Primero añadimos eduroam como red conocida, con el método habitual. Nos dará un error al intentar conectar, le decimos que OK, y a continuación empezamos con la configuración. Vamos a Configuración > Conectividad > Destinaciones > Internet. Seleccionamos eduroam, y luego Opciones > Modificar.

Hay que cambiar, como se ve en la imagen:

Modo seguridad de WLAN: WPA/WPA2
Seguidamente, vamos a la opción de Ajustes seguridad WLAN.

Aquí debemos poner:

WPA/WPA2: EAP
Modo WPA2 sólo: desactivado
Y vamos a Ajustes plug-ins EAP

Desactivamos todas las opciones, y solo dejamos activada la de EAP-TTLS. Con la opción EAP-TTLS seleccionada, vamos a Opciones > Modificar, y nos aparecerá la siguiente pantalla:

Y rellenamos:

Certificado personal: No definido
Certificado de autoridad: GTE Cyber Trust Global
Nombre usuario en uso: En el caso del CSIC, es DNI@csic.es (12345678X@csic.es), como en la Intranet.
Área en uso: definida por el usuario.
Área: - lo dejamos en blanco -
Privacidad TLS: Desactivada
Luego le damos a la flechita esa pequeñita que sale en la parte superior derecha. Sí, ese triangulito justo al lado del símbolo de batería.

Dejamos solo activada la opción de PAP. Luego, con PAP seleccionado, vamos a Opciones > Modificar:

Donde:

Nombre de usuario: el mismo que antes, DNI@csic.es
Contraseña: la misma que usamos en la Intranet del CSIC.

Luego le damos a Atrás, y volvemos a darle otra vez al triangulito de la parte superior derecha. Y por fin, llegamos a la última pantalla:

Activamos tooodas las opciones.
Y ya está, con esto debería funcionar. Lo hemos probado con un Nokia 5800 XpressMusic con firmware V 40.0.005 y un Nokia N97 Mini con firmware V 11.0.045, y con los ha funcionado sin problemas.